En les últimes hores s’ha donat a conèixer el rebuig per part del Tribunal Suprem del recurs presentat pel sindicat CC.OO. per sol·licitar que, dins del ventall del Control Horario, el temps que els empleats d’una empresa surten a fumar o a prendre el cafè no sigui computat com a temps de descans.
En el seu moment, la sentència de l’Audiència Nacional va reconèixer el dret d’aquesta organització a comptar com a temps no efectiu de treball les sortides d’aquells treballadors que s’absentaven uns minuts per fumar-se una cigarreta o descansar amb un cafè a la mà. No contents amb la sentència, van decidir recórrer, però el Suprem persisteix a donar la raó a l’empresa.
Sortir a fumar o a prendre un cafè, és temps de treball?
A totes llums, no. Tanmateix, durant molts anys, les empreses han fet la vista grossa, és a dir, han confiat en els seus empleats. Els deixaven sortir a fumar o a prendre un cafè, donant per fet que aquestes petites pauses no els impedien assolir els seus objectius o complir les seves tasques. De fet, això és el que continuen fent moltes empreses. El temps de sortir a fumar o a prendre un cafè no computa com a temps de descans en el control horari i presència, però sí com a temps efectiu de treball.
El que ha passat amb aquesta sentència és el següent. Ja sabeu que des del 2019, la Llei de temps i assistència obliga les empreses a registrar les jornades laborals dels treballadors. Un registre que, per cert, s’ha de mantenir durant almenys cinc anys, per si en algun moment arribés una inspecció. Això està regulat pel Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball i un dels objectius principals és trencar amb el mal hàbit de no pagar les hores extres que encara tenen algunes empreses.
L’empresa la decisió de la qual ara s’ha qüestionat als tribunals va aplicar la nova legislació. Ho va fer instal·lant torns per fer més segur l’accés i incorporant una nova app per al control horari i presència. I va ser llavors quan va decidir canviar la manera com tractava el temps de sortir a prendre un cafè o a fumar una cigarreta: va demanar als seus treballadors que fitxessin cada vegada que sortien perquè aquests minuts no computessin com a temps treballat.
Hauran de fitxar a partir d’ara tots els treballadors?
No necessàriament. És cert que el Tribunal Suprem s’ha manifestat i n’hi ha prou amb una sola sentència per crear jurisprudència. Tanmateix, no totes les empreses han d’exigir als seus treballadors i treballadores que fitxin cada vegada que surten a fumar o a prendre un cafè dins del seu horari de treball.
De fet, és possible que dins del que s’entén com a flexibilitat horària, algunes empreses decideixin continuar confiant en els seus empleats perquè, tot i que surtin cinc minuts, continuïn assolint els seus objectius i acabin les seves tasques a temps.
No obstant això, si una empresa decidís començar a aplicar aquesta mesura i fer que aquestes sortides per fumar o prendre un cafè no siguin computades com a temps efectiu de treball, ho podrien fer amb totes les de la llei, ja que el Suprem ja s’ha manifestat en aquest sentit, donant la raó a l’empresa que ha volgut gestionar-ho d’aquesta manera.
Quina és la vostra experiència a l’empresa pel que fa al temps per fumar o prendre un cafè?
